Descripció
🌳 Pomeres tradicionals autòctones – Malus domestica
Les pomeres tradicionals de varietats autòctones, locals o europees són fruiters emblemàtics dels horts i les masies de Catalunya, apreciats per la seva adaptació al clima local, la diversitat de varietats antigues i les seves pomes de sabors, aromes i textures molt variats. Entre les varietats tradicionals conservades a Catalunya hi ha la Camosa, la Verd Donzella, la Manyaga i la Poma del Ciri, entre d’altres. La gran varietat de pomes Reineta són una mostra de la cultiu d’aquesta espècie a diferents indrets d’Europa.
✔️ Característiques principals:
- Alçada: entre 3 i 8 metres, segons la varietat, el portaempelt i la poda.
- Fullatge: caduc, amb fulles verdes i vores lleugerament dentades.
- Floració: a la primavera, habitualment entre març i maig, amb flors blanques o rosades molt ornamentals.
- Fruits: pomes de formes, colors i dimensions diverses —verdes, grogues, vermelles o jaspiades—, amb polpa cruixent, sucosa, ferma o farinosa, i sabors dolços, àcids o aromàtics.
- Collita: generalment de juliol a novembre, segons la varietat i el clima.
🌞 Condicions ideals:
Prefereix zones assolellades, amb bona ventilació i sòls profunds, fèrtils i ben drenats. Agraeix una disponibilitat regular d’aigua durant el creixement dels fruits. Les necessitats de fred hivernal i la resistència a la sequera varien segons la varietat. Moltes pomeres produeixen millor si disposen d’una altra varietat compatible per afavorir la pol·linització.
💚 Per què escollir una pomera tradicional local o europea?
- Patrimoni agrícola: permet recuperar varietats antigues adaptades a diferents comarques.
- Diversitat de sabors: ofereix pomes amb característiques molt diferents de les varietats comercials habituals.
- Biodiversitat: contribueix a conservar la diversitat genètica dels fruiters locals.
- Ideal per a horts familiars: permet combinar varietats primerenques i tardanes per allargar la temporada de collita.
- Valor cultural: manté viva la memòria dels antics horts de masia i de les tradicions pageses.
La pomera de varietats tradicionals són una aposta excel·lent per a qui busca un fruiter rústic, ornamental i vinculat al patrimoni del territori.
Per preservar-ne l’autenticitat, és recomanable adquirir arbres identificats amb el nom de la varietat local i comprovar-ne l’origen.
Nota: les pomeres tradicionals autòctones de varietats locals són un patrimoni natural conservat al llarg de generacions. Agraïm a la tasca de persones com Emili Soms o el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa en la cerca, caracterització i multiplicació d’aquestes varietats i conservació tal que aquest patrimoni de varietats cultivades perduri en el temps.
Pomeres tradicionals autòctones
| Varietat | Descripció | Maduració |
|---|---|---|
| Agradolça (Els Vimeners - Emili) | Forma rodona lleugerament cònica, de color groc verd amb una cara rosada i ratlles fines de color rosat intens, amb pell fina i aromàtica. Carn blanca consistent, sucosa i dolça, amb bona conservació. | Final octubre - novembre |
| Agradolça (Montsià - Emili) | Varietat autòctona del Montsià. Amb ella s'elabora la típica i famosa coc de maçana | - |
| Aiguardent | - | - |
| Bellesa de Roma (Emili) | Rodona aplanada, amb pell fina poc aromàtica, de color vermell quasi tota ella, amb alguna part verda groguenca. Carn blanca, forta i sucosa. Bona conservació, amb tendència farinosa. | Final setembre - octubre |
| Blanqueta | Rodona, de clor groc, amb pell fina i aromàtica. Carn consistent i aromàtica. | Setembre - octubre |
| Camosa groga (Emili) | Cònica, molt grossa i algunes rosades d’una cara. Carn groga, sucosa, un xic àcida i molt consistent, amb molt bona conservació. | Setembre - octubre |
| Camosa rosada (Lleida - Emili) | Grossa, de forma allargada, amb pell fina de color verd groguenc, amb una cara rosada i poc aromàtica. Polpa bastant consistent, però quan madura tendeix a tornar-se farinosa. | Octubre |
| Camosa verda (Emili) | Fruit allargat, de color verd, amb russeting a la part superior i pell fina. Carn ferma i sucosa en madurar, amb tendència a tornar-se farinosa. Collita al novembre. | Novembre |
| Cara bruta petita dolça | Forma aplanada, amb pell de color bronze recoberta de russeting i tacada de color vermell. Bona conservació, sense tendència a farinosa. Carn groga, dolça i aromàtica. | Finals de setembre - octubre |
| Cara bruta àcida | Fruit petit, aplanat i irregular, de pell groc verdosa bronzejada gairebé tota coberta de russeting. La varietat àcida té una polpa de sabor més àcid. Tendència a esdevenir farinosa al llarg de la conservació | Finals de setembre - principis d'octubre |
| Cardenal (Emili) | De les varietats més tardanes. Una preciositat, groga amb ratlles vermelles. És boníssima, sucosa, una mica forta i dolça. | Octubre - novembre |
| Cardinal | - | - |
| Ciri groc | De forma troncocònica, de color groc i rosada d’una cara, de grandària mitjana a gran. Carn: Blanca i forta, de gust dolç i amb bona conservació. | Octubre - novembre |
| Ciri vermell | Fruit allargat, de color vermell, amb forma de ciri. Carn blanc, dolça, sucosa i aromàtica. | Octubre - novembre |
| Corgelada o corglaçada (Can Jordà) | Poma de pell verda groguenca amb taques de russeting. Carn blanca i sucosa, de gust lleugerament àcid amb parts de polpa que semblen tocades pel fred. | Setembre - octubre |
| Cua llarga vermella | Poma petita i aplanada, completament vermella i amb el peduncle llarg. Carn blanca, ferma i dolça, amb un punt d’acidesa. Bona conservació. | Setembre - octubre |
| Del Rabent (Pardines - Emili) | Cònica allargada, tacada i ratllada de vermell, amb russeting al voltant de la cua. Carn groga, consistent, sucosa, una mica àcida, poc aromàtica i amb bona conservació. | Finals de setembre - principis d'octubre |
| Eugènia (Gósol - Emili) | Xata, de color verd, groc i rosat, amb alguna petita ratlla vermella. Té la polpa dolça, forta, aromàtica i bona conservació. | Octubre |
| Gavatxa (Emili) | Rodona aplanada, de color verd groguenc amb una cara rosada i ratlles vermelles. Carn consistent i dolça, poc aromàtica i quan madura tendeix a farinosa. | Final octubre - novembre |
| Gòfia | - | |
| King David (Emili) | Rodona i aplatada, quasi tota vermella. Polpa groga, dolça i sucosa. | Principis de novembre |
| Llistada de Can Planella (Arbúcies - Emili) | Cònica i xata, de color groguenc i vermell, amb ratlles més fosques. Carn: Groguenca, poc dolça, poc aromàtica i amb poca conservació. | Setembre - octubre |
| Manyaga (Arbúcies - Emili) | Cònica allargada, de pell fina de color groc amb una cara de color vermell (la que hi ha tocat el sol). Quan madura, la pell es torna greixosa. Carn poc forta, amb bona conservació. | Octubre |
| Marge o Cap de marge (Gósol, Pedraforca - Emili) | Cònica, de color rosat groc. Carn sucosa i forta, amb gust dolç i bona conservació. | Octubre |
| Morro de llebre | - | |
| Morro de vedell (Arbúcies - Emili) | Petita en forma de morro, de color groc amb alguna zona rosada i bastant aromàtica quan és madura. Carn bastant tova quan és madura i dolça, però tendeix a farinosa. | Novembre |
| Palau del bisbe | - | |
| Pic de Pedrís | Poma aplanada, de color verd groguenc i esquitxada de vermell. Carn blanca, lleugerament dolça i aromàtica, però poc consistent. | Setembre - octubre |
| Quadres (Can Quadres d'Arbúcies - Emili) | Forma rodona, de pell fina de color verd groguenc, amb una cara rosada vermella i bastant aromàtica quan és madura. Polpa molt forta amb molt bona conservació. Quan està molt madura queda arrugada i és quan té més gust. | Principis de novembre. |
| Rabada (Can Rabat d'Arbúcies - Emili) | Rodona i aplanada, de color verd groguenc i amb una cara rosada o vermella, amb pell fina i aromàtica. Polpa blanca, sucosa, dolça i de mitjana conservació. | Final setembre - octubre |
| Reineta (Garrotxa) | - | |
| Relleno | - | |
| Relleno Capçada | - | |
| Sang de llebre | Rodones i algunes més allargades. D’un color vermell intens i a finals de setembre molt aromàtiques. Carn blanca, forta i molt dolça. Algunes amb clapes gelades. Bona conservació, amb tendència farinosa. | Final setembre - octubre |
| Sant Miquel (Emili) | Forma aplanada de color verd groc. Carn blanca, carnosa i un pèl àcida. | Novembre |
| Sant Jaume àcida (Emili) | Forma aplanada, amb estries vermelles en la meitat del fruit, amb pell fina i aromàtica. Carn groga i àcida. | Final juliol - agost |
| Sant Jaume dolça (Emili) | És una varietat molt primerenca. Té una carn blanca, dolça i aromàtica, però amb molt poca conservació, ja que de seguida tendeix a quedar farinosa. | Final juliol - Principis d'agost (Sant Jaume 25/07) |
| Sant Joan (Emili) | Forma menuda, xata. Pell tacada de color vermell i lleugerament aromàtica. Carn blanca, de poca conservació, amb tendència a farinosa | Final juliol |
| Senyoretes | - | |
| Ties | Fruit petit i aplatat, tacada tota de color vermell, amb la cua llarga i la pell molt fina. Carn: Groguenca, forta, dolça, tirant a un xic àcida i amb bona conservació | Setembre - Octubre. |
| Ull de nespra | Poma aplanada, de color verd groguenc, amb petites taques i russeting al voltant del peduncle. Carn groga, dolça i amb un punt d’acidesa. | Octubre |
| Vella de Vimeners | Xata, de color verd groc i amb una cara tacada de vermell. Carn blanca, sucosa, dolça i amb bona conservació. | Setembre - octubre. |
| Vermella de Berga | - | |
| Vermella de Vimeners | Forma esfèrica, de pell fina de color vermell i força aromàtica. Carn bastant consistent, amb bona conservació. La pigmentació de la pell vermella passa dins de la carn | Octubre - novembre |
| Vinyets (Els Vinyets d'Arbúcies - Emili) | Rodona i aplanada, quasi tota estriada de color vermell amb nombrosos punts blancs. Carn blanca, forta, dolça i amb bona conservació. | Final octubre - novembre |
































